Hoy haré mi texto habitual en lengua catalana -mi lengua nativa, por cierto- que espero les guste, pues como todas las lenguas sin más, sirve para este milagro que es entendernos unos y otros, y cuantas lenguas conozcamos mejor, pues esta es una riqueza sin igual que nos hace infinitamente más sabios, y porque no decirlo, más pacificos y tolerantes... Allá vamos pues, en este caso, con la lengua del muy ilustre Verdaguer, entre otros muchos ilustres catalanes...
Avui tenim aqui, ens diu el seu autor Antoni Adell, Llicenciat en Psicologia a la Universitat de Barcelona ,"Un llibre per a pensar"...
No es poca cosa.
Molts llibres tenen aquesta pretensió. Alguns, pocs, son auténtics. No pretenen res, sencillament SON.
"DÉU? sóc jo", es d'aquests.
Es tracta durant cent i escaig págines, d' un dialeg que el lector agafa, sovint pensant que li aixecaran la camisa per la fácil ironia del titol, fins adonar-se de que en el dialeg hi va implicat ell mateix, com a lector, i... tot Déu, vaja, sigui dit sense ironies ni fácils, ni dificils.
Es un llibre valuós, escrit d´una manera que sembla fácil, perque el pugui llegir tothom. Una cosa on estic tip de veure fracassar a segons quins...!
Antoni Adell, no es d'aquest, al contrari. El seu llibre, sí, parla al cor i al cervell del que llegeix d'una manera profitosa.
"Un llibre per a pensar"... Un llibre que un lector intel.ligent escollirá per a ell, o per algú més que s´ho mereixi. Poques págines per molta saviesa.
Víctor Mora.
1 comentario:
Apreciat amic Víctor Mora.
Què veritat que és que les llengües ens hi uneixen, al éssers humans en comptes de separarar-los! Per desgràcia, encara són molts que pensen justament el contrari: que el saber o utilitzar segons quina llengua ens separa d'ells, que creuen que la seva, per circumsstáncies històriques, polítiques, etc. és "l'auténtica" i pensen categòricament que les dels altres no mereixen el mateix respecte. Jo sóc castellà-parlant i ciutadà de Catalunya, i per tant estic realmente orgullós de poder expressar-me amb tots dos idiomas de la mateixa forma... Fins it tot em defenso una mica amb l'anglès! Com molt bé diu, el saber llengües ens fa una mica més savis i més comprensius amb la resta de persones que conviuen al nostre costat, en aquest món cada vegada més globalitzat.
M'apunto aquest llibre... Deu ser interessant, per la bona impressió que l'ha causat, segons les sempre seves grates paraules.
Publicar un comentario