Textos diversos (Marzo)

Ha mort un gran amic nostre, de l´Armonia Nia i meu. Ha mort Jordi Teixidor, als 71 anys. Ens imaginem el gran dolor que deu tenir Conxa, la seva esposa, també amiga nostra. Haviem estats junts tantes vegades que ara ens semblarà increíble que ell no hi sigui... Ja sabem que tohom diu el mateix, i quan passa tots senten aquest mateix vuit que ara tenim nosaltres, molt de debó, en pensar en en Jordi. Ja ho sabem... La vida és així!

Però quan desapareix un amic estimat, encara tan jove, als 71 anys, amb el talent i la capacitat de fer tantes coses encara, els que encara no s' han conformat mai amb la idea de la mort, amb joventut encara menys,senten el pes d'una injusticia que jo mantindré fins que visqui... La mort, mai!

Jo soc dels que creuen en una vida molt més llarga,encara que això, ara, sembli una bestiesa.

I ara em permetré de dir que si l' ésser humà no desapareix (amb alguna del seves troballes inmadures,a l´estil del que ha passat, al Japó, que no era la primera vegada que passava igualment a altres llocs, o amb alguna altre bajanada per jugar a la gue-guerra... (Els que moren poques vegades són els que manen, ja se sap...) La vida es pot allargar moltíssim més,gairebé fins que ho volguem... Moriré pensant això! No m´agraden les injusticies com la mort, i no soc pas l'unic tampoc en això.



El dramaturg Jordi Teixidor ha estat també una perdua sensible per Catalunya. Va éser un home de grans éxits. "El retaule del flautista" fou segurament el més gran, sobre las malifetes del poder i els diners de sempre... Obra que li va reportar, l´any 1968, el premi Josep Maria de Sagarra... Un éxit formidable, que es represesentará sempre, ja que les malifetes que denuncia tan habilment i amb tanta intel.ligencia, s´arrapen i no volen desaparéixer com unes males besties que són.

"El retaule del flautista" no es, ni molt menys, una sola obra seva. En té moltes, sovint premiades... "En el teatre em plantejo problemes estétics i ideológics", va dir en una entrevista a El Periódico, entre moltes coses més...

Això, segurament, sí, i el que ens deia als seus amics, que hem perdut una extraordinaria persona molt afectuosa, i el nostre país una personalitat catalana que ja es troba a faltar. ¡Visca el record de Jordi Teixidor, entre els que l´estimavem, i visqui sempre la Catalunya que ell s' estimava!

Víctor Mora.