Textos Diversos de V.M. (junio)

Quin silenci encara", és el títul del nou llibre de Maria-Lluïsa Pazos, que apareix ara a La Busca edicions.
Ja fa molts anys que la meva esposa, Armonía Rodriguez, i jo coneixem a la Maria-Lluïsa Pazos. De fet, d'abans de que jo tingués el meu simpàtic atac cerebral, és a dir fa més o menys tretze anys...
Des de aleshores, l'he vist treballar incansablement en poemes que només han tingut el públic ecléctic que solen tenir els bons, no per ser-ho, sempre fàcils d´entendre.
Ella ha treballat sense parar, però.
I finalment ha estat reconeguda després d´anys de treballar, sense desanimar-se mai, per alguns que, entre els grans, ella considera com uns mestres indiscutibles.
I l´autor d'aquestes ratlles s´hi afegeix admirativament amb tota la modèstia.
Acabaré aquest text amb un poema dels que més m´agraden del darrer llibre de la Maria-Lluïsa Pazos, "Quin silenci encara":

A LES PLACES DEL TEMPS

A les places del temps
no ens espera ningú.
Els carrers no ens coneixen
i les cases es barren.
El llibre no té lletres,
les veus són falsejades.
No hi ha lloc ni esperança
a les places del temps.

Víctor Mora.